Guillermina Motta va néixer el 26 (vint-i-sis) de febrer de 1942 (mil nou-cents quaranta-dos) a Barcelona, és una autora-compositora i cantant espanyola-catalana. Ara té 81 (vuitanta-un) anys. Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, Guillerma Motta va integrar el grup dels Setze Jutges el 1964 (mil nou-cents seixanta-quatre) gràcies a l’encoratjament de Xavier Serrahima, amb l’objectiu de promoure el moviment de la Nova Cançó. Guillermina Motta s’ha convertit a una de les figures del moviment de la Nova Cançó (que és un moviment artístic i musical català que va promoure la reivindicació de l'ús “normal” del català en el món de la cançó mentre denunciava les injustícies de la dictadura franquista). Ella va llançar la cançó “Snobs” poc després d’unir-se al grup. El 1965 (mi nou cents seixanta cinq) va guanyar el Gran Premi del disc català de l’any, el 1966 (mil nou-cents seixanta-sis) va debutar al Palau de la Música Catalana de Barcelona en un concert col·lectiu del grup Els Setze Jutges i el 1968 (mil nou-cents seixanta-vuit) Guillermina Motta va cantar a París i a Bèlgica. Durant tota la seva joventut, ella va formar part del que es va anomenar “l’esquerra divina” de Barcelona.
He triat la cançó “M’agrada la gent que dubta” (que significa literalment en francès: “j’aime les gens qui doutent”) perquè el títol em parla. La cançó és del 1985 (mil nou-cents vuitanta-cinc) i parla per a mi del fet que tots som diferents, que no ens hem de jutjar entre nosaltres. Guillermina Motta diu que estima a tothom i que tots ho hem de fer. No importa el que fem, pensem o el que creiem, som el que som.
M'agrada la gent que dubta, de l'àlbum "Una bruixa com les altres" (Guillermina Motta) - Viasona