El tío de Nadal
Origen
(Manon)
Què fem amb el tío ?
A partir del vuit de desembre, la família posa un tronc d’arbre a la seva casa (el Tío) sobre quatre peus, prop de l’arbre de Nadal. Una cara somrient està dibuixada a l’extremitat i el Tío té una barretina sobre el cap. Els nens li donen una mica de menjar cada nit, i el cobren amb un cobertor vermell perquè no es refredi. Els nens han de saciar-lo per obtenir més regals.
Després, el dia de Nadal, entre el sopar i la missa de Nadal, els catalans reiciten un cant. A continuaciò, bategen el Tío amb pal per què el Tío caga regals cantant: “Caga tió, Caga torró, Avellanes i mató, Si no cagues bé Et daré un cop de bastó. Caga tió!”. Però hi ha moltes cançons diferents. Si no canten, no poden tenir els regals del tió.
El Tío no sempre dona coses de valor, aquestes són portats més tard pels Reis Mags. Generalment donar petits objectes: dolços, fruits secs o turrons. També pot donar figues seques o mató, depèn de la regió.
Quan ja no té res a “cagar”, dona arengada salada, una colla d’all o una ceba. El que el tió dona és per compartir amb la família o amb els companys.
Desprès de donar-li cops amb el bastó, el Tió és colpejat més fort i a l’últim « Caga, tió! », algú posa la mà sota el cobertor, sense aixecar-la agafa un regal, l'obre i torna a la cançó.
Aquesta tradició també s'inscriu a l'escola, és un costum que té un gran valor simbòlic per als catalans. En definitiva, el Tió de Nadal simbolitza la generositat, el compartir i la calor de la llar durant el període de Nadal.