Bon dia,
Durant la darrera sessió, vaig conèixer més coses sobre la tradició catalana de la castanyada i els seus personatges de ficció preferits de la sèrie Plats Bruts.
M'ha agradat especialment el personatge de La Carbonell. M'agrada pel seu humor i el seu lideratge. Ha aconseguit consolidar-se en el grup d'amics i es diverteix una mica conduint tothom. Des del principi, molesta en David a muntar l'escenografia (a dos minuts i mig). A més, és molt rellevant per a la narració perquè és la primera que evoca la presència d'esperits, en un to místic que fa una mica de burla l'escena (al cap de quatre minuts i mig). També té una personalitat molt divertida quan està contenta que els esperits hagin tancat portes i finestres mentre tothom està en pànic. Ella creu que té raó. De fet, és ella qui dirigeix la sessió d'ouija. En resum, agraeixo el seu caràcter assertiu.
El fet que em va sorprendre i interessar va ser sobre la castanyera i la seva relació amb la natura: un gegant del bosc l'ajuda a collir castanyes. Sembla que té una relació especial amb la natura perquè una de les seves criatures l'obeeix.
Finalment, a l'episodi que hem vist, un dels moments que pot fer por és l'entrada de la nena, vestida amb un vell vestit blanc, buscant la seva pilota (al cap de vint-i-un minuts quaranta-cinc). Aquest motiu apareix sovint a les pel·lícules de terror. La seva entrada va acompanyada de música infantil i una veu sobrenatural. Aquests dos elements associats, aparentment incompatibles, creen un efecte de por. També espanta els personatges perquè s'hi acosta: agafa la pilota de les mans del David. David està petrificat. Entonces, el sobrenatural aterra per aquesta proximitat.